Fa poc de tres setmanes aproximadament, corrien rumors i havia un rebombori que com estudiants no enteníem, ni encara ara acabem d'entendre.
La informació que arriba als i les estudiants és a través, principalment, de la premsa i després perquè algun professor/a o representant a la FUB, ens explica com està el procés. La UVic no fa arribar comunicats a l'alumnat, tan sols penja les notícies a la pàgina principal, però en canvi ho fa arribar al professorat. Tanmateix el Consell d'Estudiants tan sols té un grup al facebook, en el qual no hi pot accedir tothom, perquè no tothom està inscrit en aquesta xarxa social. Davant d'això em plantejo: Per què? On som l'alumnat? Com podem participar si amb prous feines podem saber per on passem?
Si la UVic funciona és perquè amb els seus 13 anys de vida hi ha assistit un alumnat. Al llarg del blog es pot trobar informació referent al procés d'elecció de rectorat, el què no es troba referenciat enlloc és quin paper hi juguem els i les estudiants.
Com a òrgan representatiu tenim a un Consell d'Estudiants, que diu "no posicionar-se" perquè hauran de treballar amb el rector o rectora que hi hagi, sigui un o altre. No jutjo el seu acte, primerament perquè no hi estic participant, i en segon lloc, perquè no els puc responsabilitzar únicament de tal acte. No comparteixo la seva posició "neutra", però entenc que la tinguin. Ho entenc perquè aquesta resposta que dóna el Consell d'Estudiants penso que ve determinada des de l'oportunitat de participació que se'ns ofereix als estudiants, que es pot definir de minsa.
La major part de persones que participem en la vida universitària, som estudiants més que cap altre personal de la comunitat universitària, però com que som persones que anem i venim, i segurament no tornem, el nostre pensar queda com una cosa superflua. No se'ns té confiança i per això els tràmits administratius que se'ns posen per accedir a quelcom són exagerats. Si els i les estudiants per construir una universitat pròpia hem d'embarcar-nos en un vaixell per navegar en un mar de paperassa, on desenes de pirates no et permeten arribar a bon port, quina energia queda després de l'esforç? És clar que davant d'aquest temporal es poden adoptar diverses actituds. Considero que l'actitud que ha adoptat el Consell d'Estudiants és de resignació, perquè esgota i no és remunerat, és perquè volem. Tanmateix, considero que hi ha altres actituds, que permeten prendre protagonisme per part dels i les estudiants. No ens hem de quedar de braços plegats a veure què decideixen "els qui s'hi entenen", sinó que crec que n'hem de prendre part, perquè recordo NOSALTRES SOM ELS I LES PROTAGONISTES. Per això animo al Consell d'Estudiants, com a òrgan representatiu a fer conèixer a la resta d'estudiants què està passant i quin paper hi podem tenir els i les estudiants, perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà?
Que corri la informació, perquè sinó mai sortirem de la ignorància.
Mar Beneyto
Quin paper hi juguem el estudiants?
ResponElimina(Resposta al post de la Mar Beneyto al blog http://www.estudiantalauvic.blogspot.com/ )
Fa dos anys que sóc president del Consell d'Estudiants i hi estic implicat des de fa tres. Els estudiants ens hem de moure, és cert, i en cap cas la nostra posició és de resignació. Som conscients que representem els estudiants de la UVic i exercim la nostre tasca amb moltes ganes.
Que és pot fer millor?, es clar que sí. Sempre es poden fer millors les coses. Amb aquesta intenció estem treballant any rere any. Aquest any hem fet més coses i millors que l'any passat i esperem que el que bé pugui ser millor. Però per aconseguir-ho, cal la implicació de tots els estudiants, començant pels delegats i les delegades.
Pel que fa al tema de les eleccions a rectorat, des de l’inici hem mirat d'estar constantment informats de tot el que es va succeint. També vetllarem perquè al claustre, que és farà d'aquí a pocs dies, hi vagin els deu estudiants que són claustrals. Fins i tot, hem mogut fitxa per saber si aquests podien cedir el vot, en cas que no hi poguessin assistir, cosa que no es pot fer, per tant restarà participació dels estudiants al claustre. Contra això, no s’hi pot fer res perquè és el que diuen les normes, quant al procediment del vot.
Pel què fa al candidat, en el procés que s’està duent a terme aquests dies, hi tenim poca capacitat de participar-hi, però ni nosaltres com a Consell d’estudiants ni la resta d’estudiants o la majoria del personal laboral. Això no treu que ens estiguem movent per donar a conèixer la nostra opinió. Hi ha una cosa que no és discutible i és que el Consell destinarà tots els seus esforços a vetllar pels drets dels estudiants de la UVic, com molt bé sap tothom qui coneix què és i quines són les funcions del Consell.
Pel que fa als estudiants, per això existeix el grup del Facebook, que és el primer dels molts passos que es faran per acostar el Consell als companys i companyes. El Consell estem en procés de consolidació. Hi ha molta feina per fer i qualsevol proposta és ben rebuda. Més si va acompanyada de gent disposada a portar-la a terme. Si hi ha gent que té ganes de formar-ne part o de col•laborar-hi o, simplement, vol informació, podeu contactar amb nosaltres mitjançant el correu consell.estudiants@uvic.cat .
I ja per acabar, com molt bé dius, ser membre del Consell d’Estudiants és una tasca voluntària, a la qual, els que hi hem passat, hi dediquem el temps que podem, tenint en compte que també ho compaginem amb els estudis. Per tant, els membres del Consell d’Estudiants agrairíem que es respectes la feina feta, la que s’està fent i la que es farà, ja que ho intentem fer tant bé com sabem i podem.
Agustí Miró, President del Consell D’estudiants de la Uvic.
Mar,
ResponEliminaPotser podries aconseguir tot això que t'agradaria entrant en acció i sent participativa, de poc serveix "criticar" si no s'hi està implicat al 100%. Abans de responsabilitzar als altres cal que ens questionem la nostra pròpia responsabilitat.
El Consell d'Estudiants fa una molt bona feina i a més voluntària. És bastant clar que no es vulguin posicionar: Ells són un òrgan més de la UVic que treballa sota el rectorat que toca, igual que els funcionaris treballen sota el govern que toca i molts altres exemples; està clar que tothom té la seva opinió, però també un respecte (que no submissió) cap a qui pot acabar sent el teu futur cap.
Les teves paraules prendrien més valor si passessis a l'acció i ajudessis a que aquests "buits" que entreveus poguessin millorar. Tant de bo tots els estudiants fessin sentir el seu pensar, lluitessin per canviar les coses i actuessin com a protagonistes que dius que són. Sé de molts que ho fan, però ni de molt bon tros són suficients per poder estar d'acord amb el que dius. Els protagonistes han de treballar, i això és una cosa que avui dia no tothom està disposat a fer.
Eva
Hola Eva,
ResponEliminaEm sembla que has pogut malinterpretar el post que vaig penjar. En cap moment, he culpabilitzat al Consell d'Estudiants de les seves presses de decisions i molt menys he volgut menysprear la seva feina, sort en tenim dels estudiants que s'impliquen i participen activament. El què si dic és que no comparteixo la seva posició. Tanmateix demà havia de quedar amb l'Agustí, President del Consell d'Estudiants, per aclarir informacions, però per problemes laborals ha resultat impossible. Amb tot això et vull dir, que no tinc ni dret ni intenció de posar-me amb la feina del Consell d'Estudiants de la UVic, com tampoc és la intenció del blog. De fet trobo important que sorgeixin aquestes discrepàncies com a un punt de partida per ajudar-nos a construir una idea del què està passant a la UVic amb l'ajuda de persones alienes al manteniment del blog. Per altra banda, crec que no ens coneixem i considero que adjudicar-me el "potser podries aconseguir tot això que t'agradaria entrant en acció i sent participativa, de poc serveix "criticar" si no s'hi està implicat al 100%. Abans de responsabilitzar als altres cal que ens questionem la nostra pròpia responsabilitat." em resulta poc apropiat si ignores el què faig i el què deixo de fer. Podem plantejar un debat entorn què és la participació.
Ha de ser un treball de conjunt i compartit, no un camp de batalla.
Totalment d'acord.
ResponEliminaÉs el que té internet, que les persones no es coneixen i tot depèn de les paraules escrites. A mi l'únic que em cansa és la sensació de queixa constant per part de gent jove mentre la seva participació i ganes de treballar és massa sovint fluixa. Però en fi, és la meva sensació. M'agrada pensar que és errònia.
Bona feina.
PD I sí, un debat sobre què entèn la gent per participació seria interessant!
Eva