divendres, 29 d’octubre del 2010

El Claustre de la UVic escull els seus nous representants al Patronat de la FUB

Font: UVic (El Claustre de la UVic escull els seus nous representants al Patronat de la FUB)

28 d'octubre del 2010

Avui ha tingut lloc a la Universitat de Vic la reunió ordinària del Claustre en què el Rector ha presentat les línies estratègiques de futur per a aquest curs. En l’ordre del dia també hi figurava l’elecció dels nous representats del Claustre al Patronat de la FUB. S’hi presentaven els doctors Manuel Llanas, que repeteix mandat, Joan Carles Martori i Joan Soler, que han sortit elegits per una àmplia majoria.

Jordi Montaña ha assenyalat en el seu parlament les orientacions principals de l’acció de govern per al proper curs. Entre aquestes destaquen la planificació de l’activitat per centres i serveis i la planificació estratègica per als propers anys. Sobre el Pla, ha dit que serà participatiu i que vol que en resulti “un pla de la UVic i no només per a la UVic”.

També ha insistit en la necessitat de potenciar la recerca i la transferència de coneixement, la relació amb l’entorn, de continuar el seguiment de la qualitat dels nous ensenyaments i donar un fort impuls a la internacionalització.

Pel que fa als aspectes econòmics, ha presentat les xifres del pressupost actual, que és un pressupost equilibrat. Ha advertit, però, que amb la congelació de prop del 20% del contracte-programa, causada per les mesures anticrisi de la Generalitat de Catalunya, la UVic haurà de replantejar alguns dels projectes de futur previstos per evitar tancar el curs amb un resultat econòmic negatiu.

Els nous representants de la comunitat universitària

Pel que fa als nous representants de la comunitat universitària Balmes, Manuel Llanas, és doctor en Filologia catalana i professor de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació; Joan Carles Martori és doctor en Economia i professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació; i Joan Soler és doctor en Pedagogia i professor de la Facultat d’Educació.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Artur Mas: el finançament de la UVic dependrà de la caixa

Font: Osona.com (El finançament de la UVic dependrà de la caixa)

El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va visitar la comarca d’Osona ahir dimarts, dia 26 d'octubre de 2010 i al migdia va ser entrevistat a la redacció d'Osona.com. Un dels temes tractats va ser la Universitat de Vic.

El finançament de la UVic dependrà de la caixa.

Preguntat sobre la possibilitat d’assegurar el finançament de la Universitat de Vic (UVic) en la propera legislatura, Mas no s’ha volgut mullar massa. “Dependrà dels terminis que ens posem. Hem de tenir clar que les finances de la Generalitat en el primer i segon any estaran hipotecades, tant per la crisi com la mala gestió del tripartit”, ha advertit. “Però nosaltres creiem en el model de la UVic i farem tot el possible per ajudar-lo”, ha matisat.

En un context més general, però, ha alertat que calia fer les gestions necessàries perquè els diners que es destinen a les universitats obtinguin els resultats adequats i millorin “l’eficiència” dels centres.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

L'Ofensiva de la Universitat

Font: ATLÀNTIDA. Dietari de Ricard Torrents (L'OFENSIVA DE LA UNIVERSITAT)

Les Universitats s'estan acomodant a viure a la defensiva. Són tants els fronts oberts
d'on els arriben crítiques i desqualificacions, que es van replegant en elles mateixes i
perden els reflexos de rèplica. Una hora toca el rebre als alumnes, que els diuen
privilegiats i desmotivats, no competitius i buscabregues. Una altra hora reben els
professors, sobretot si són funcionaris, perquè gaudeixen de places vitalícies, tenen més
vacances que jornades laborals i no rendeixen comptes. Després són els rectors i
gerents, acusats d administrar universitats públiques amb dèficits milionaris i escassa
competitivitat. O els ministres i consellers, que gasten més en promeses incomplertes
que no en pressupost.

Aquestes generalitzacions inadmissibles, alimentades pels mitjans, s'han
incrustat en l'opinió pública i sembla com si la mateixa universitat hagués interioritzat
el descrèdit. En efecte, les crítiques no solament li vénen de fora, sinó que els mateixos
universitaris carreguen contra la universitat. Les reformes derivades del Pla de Bolonya
han creat una multitud de descontents, resignats, agres, que generen estats d'ànim
insolidaris, rancuniosos. Uns pocs ho denuncien sense amagar-se'n, com si la
Universitat fos el seu enemic. D'altres ho fan contant episodis denigrants, afegint-hi que
no acceptaran en públic que ho hagin dit. La majoria assumeix en silenci la mala premsa
interna i externa, com un càstig fatal.

Ara hi ha dos focs oberts oposats. A l'un les Universitats són atacades des de
plantejaments de mercat, de rendibilitat. No són eficients, el seu compte de resultats és
negatiu, no tenen esperit emprenedor, viuen de l'endogàmia i dels impostos, els
professors no són productius, les universitats catalanes figuren a la cua dels rànquings
de les universitats del món, de fet la majoria haurien de tancar. Des de l'altre foc les
Universitats són atacades perquè cedeixen al mercantilisme, a la pressió de
l'«emprenedoritis», abandonen la defensa de l'autonomia, accepten la intromissió de
poders externs en els òrgans de govern. En una paraula, deixen de ser universitats i es
converteixen en Escoles de Negocis.

Si em pregunten avui quin és el mal pitjor de la Universitat de les nostres
latituds, responc que és la seva resignació, el seu replegament, la seva pusil·lanimitat.
Davant la crisi econòmica i la crisi de valors sembla assumir el paper de comparsa:
callar i esperar que li diguin què ha de fer, com i quan ho ha de fer. És el paper de qui
ha perdut la confiança en si mateix. No és pèrdua, sinó renúncia a l'autonomia, base que
aguanta les universitats d ençà que existeixen com a universitats.

Cada vegada que es publica una classificació de les millors universitats del món
sembla com si les nostres, mal situades, rebessin una bufetada a la galta urbi et orbe.
Llavors paren l'altra galta per rebre les bufetades de proximitat, que fan més mal,
mentre les maniobres d'interpretació rebaixen el valor del rànquing. Resulta, però, que
els climes hipercrítics o obertament hostils han generat en el si de les Universitats
mecanismes de defensa o d inhibició que les blinden, el contrari del que es proposen les
crítiques.

Les Universitats han de reaccionar com a universitats. S'han de fer sentir. Han
de passar de la resistència a l'ofensiva. Han de guanyar-se més complicitats, abandonar
la cultura de la queixa, el sentiment d'incomprensió i recuperar l'autoritat crítica que els
correspon en uns moments especialment difícils. Les universitats ha de guanyar-se els
qui gesticulen amb una mà a favor de la recerca, la formació de professionals, la
competitivitat i l'excel·lència. mentre amb l'altra desautoritzen les Universitats perquè
no saben autogovernar-se ni administrar-se. Hi ha dos camins. La crisi és justament el
punt on els camins es separen. El bo per a la Universitat no és sinó el que passa per ella
mateixa, en tant que universitat.

Per això si em pregunten quina és la millor oportunitat actual de la Universitat
en general i de la de Vic en particular, responc que és la crisi, perquè la Universitat en
general i la de Vic en particular s'han distingit al llarg de la història per la seva capacitat
de superar les crisis.

Reunió claustral

El proper dijous 28 d'octubre a les 4 de la tarda es portarà a terme el Claustre a l'Aula Magna de la Universitat de Vic.

La UVic signa un conveni per fer classes de periodisme a la redacció de “VilaWeb”

Font: UVic (La UVic signa un conveni per fer classes de periodisme a la redacció de “VilaWeb”)

El rector de la Universitat de Vic, Dr. Jordi Montaña, i el director del diari digital VilaWeb, Vicent Partal, han signat avui un conveni de col·laboració que significa un pas endavant en la innovació docent dels estudis de Periodisme. L’acord permet innovar en la docència acostant la Universitat a l’empresa.

Fruit d’aquest acord, que ja s’ha començat a aplicar en forma de prova pilot, la redacció de VilaWeb acull al llarg d’aquest primer quadrimestre acadèmic algunes classes de la Llicenciatura de Periodisme.

Seguint l’experiència d’algunes universitats nord-americanes de traslladar l’aula a l’empresa, el conveni permet que els estudiants aprenguin des de dins de la redacció d’un mitjà de comunicació a partir de les indicacions de periodistes professionals. Fins ara, els estudiants només tenien l’oportunitat de tenir un ensenyament pràctic fora la Universitat a través de les pràctiques, però no fent classes grupals en les quals cada alumne disposa de la seva taula de treball.

El projecte, iniciat aquest any amb el nom d’Aula de Periodisme Digital, es fa en coordinació amb el professor de la UVic Jordi Serrat. Els estudiants de 4rt de Periodisme es divideixen en grups d’uns 15 alumnes i cada setmana un dels grups es trasllada a VilaWeb on rep una classe de 4 hores de durada. Una sessió normal de l’Aula de Periodisme Digital consta de tres parts: una de teòrica, una dedicada a l’elaboració pràctica d’un reportatge, i finalment una part per conèixer les rutines i els models de treball de la redacció.

Dins dels continguts que s’imparteixen en el curs, els estudiants aprenen els canvis que provoca internet en el treball dels periodistes, el funcionament de la xarxa i la cerca d’informació, a més de conèixer el sistema de publicació del diari VilaWeb i la dinàmica de Vilaweb televisió, entre d’altres temes.

El Patronat de la UVic es planteja aliances d'Eumo i altres editorials

Font: el 9nou (El Patronat de la UVic es planteja aliances d'Eumo i altres editorials)

Es buscaran noves estratègies de negoci després de la crisi pel tancament de la distribuïdora Arc de Berà.
El futur d’Eumo Editorial pot passar per buscar aliances amb altres empreses del sector. Aquesta és una de les opcions que “no es descarten” en un futur immediat per a l’editorial de la Universitat de Vic, a més de “buscar noves estratègies de negoci”.

La situació actual d’Eumo, afectada pel tancament de la distribuïdora Arc de Berà, va ser analitzada dijous en la reunió de la comissió executiva del Patronat de la FUB (Fundació Universitària Balmes).

La preocupació actual del Patronat és “garantir la viabilitat de l’editorial”, segons la nota que es va fer pública després de la reunió. L’Arc de Berà va deixar deutes pendents amb una quinzena d’editorials petites i mitjanes. En el cas d’Eumo, representaria prop d’un 40 per cent de la seva facturació anual.

Tot i això, el futur d’Eumo sembla totalment fora de perill des de dijous passat, quan el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va anunciar la concessió d’un crèdit a l’Arc de Berà per fer front als seus deutes. El crèdit de la Generalitat, per valor d’1 milió i mig d’euros, a interès zero i cinc anys de carència, ha de tenir per objectiu “garantir la continuïtat empresarial de les editorials afectades”.

Dimarts hi ha una nova reunió entre l’Arc de Berà i els editors, i si aquesta setmana es tanca un acord, el cobrament dels deutes es podria fer efectiu abans de Nadal.

Les funcions que feia l’Arc de Berà quedaran repartides entre dues empreses, amb les quals es començarà a treballar a partir de l’1 de novembre: Àgora Solucions Logístiques s’encarregarà de la distribució, i Un per Un, de presentar les novetats d’Eumo a les llibreries i els altres punts de venda.

Però més enllà de la urgència econòmica, el Patronat de la FUB podria estar plantejant una reestructuració d’Eumo Editorial, que passaria per una disminució de les aportacions de la UVic al seu funcionament i una concentració de publicacions en el llibre escolar, en detriment del llibre universitari. Montserrat Ayats, directora d’Eumo Editorial, ha declinat fer declaracions sobre aquesta qüestió.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Acte d’inauguració de curs de la Facultat d'Educació amb sorpreses. Necessitem benestar per a la qualitat



Ahir dijous 14 d'octubre de 2010 a dos quarts de 7 de la tarda a l'Aula Magna de la Universitat de Vic es va portar a terme l'acte d'inaguració del curs de les Facultats d'Educació i de Ciències Humanes, Traducció i Documentació. L'acte comptava amb la presència de la Dra. Lucrecia Keim com a cap d'estudis de la futura Facultat d'Educació i Ciències Humanes, Traducció i Documentació, el Dr. Josep Casanovas com a vicedgà, la Dra. Mila Naranjo com a coordinadora de la titulació de Psicologia, el Dr. Francesc Codina com a degà i el Dr. César Coll que va pronunciar la conferència "L'ecologia de l'aprenentatge i la millora de l'educació".

L'acte d'inaguració del curs va esdevenir, a la vegada, un acte "reivindicatiu" que va sorprendre a la majoria de persones assistents. L'acte es va presentar als estudiants com una oportunitat d'escoltar les paraules de César Coll, Catedràtic en Psicologia evolutiva i educativa, molt reconegut en l'àmbit de les ciències de l'educació, però des d'un inici del parlament es notaven certs nervis en l'ambient.

La inaguració va ser tutelada pel degà Francesc Codina. L'acte es va iniciar amb la presentació de la Dra. Keim, la qual va fer esment dels estudis de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació. Seguidament, el Dr. Josep Casanovas va fer incís sobre el que rematria en acabar l'acte, el degà Francesc Codina. Josep Casanovas va exposar la conjunció pervenir de la Facultat d'Educació amb la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Interpretació, com també va donar a conèixer, en un to tremolós de nerviosisme, les estadístiques que caracteritzen els estudis de la Facultat d'Educació. A continuació la Dra. Mila Naranjo va fer un breu resum de les característiques més rellevants dels nous estudis de Psicologia incorporats recentment a la UVic i seguidament va presentar a Cèsar Coll i la seva figura rellevant en el camp de l'educació a nivell català i de l'Estat espanyol.

El Dr.César Coll va portar a terme la conferència "L'ecologia de l'aprenentatge i la millora de l'educació" amb una gran expectació per part dels assistents. En acabar el discurs va obrir un espai de preguntes, la sorpresa va arribar quan el degà Francesc Codina va comentar la inviabilitat del torn de preguntes i dubtes perquè degut a l'hora s'havia de proseguir a la cloenda de l'acte. El tancament de l'acte el va portar a terme el mateix Dr. Codina que en els seu discurs va destacar el "desconeixement mutu entre ambdues parts" referint-se a la comunitat universitària que ha viscut la trajectòria de la Universitat de Vic i el Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB). Tanmateix va mostrar la voluntat d'apropament entre ambdós per fomentar la coneixença de la Facultat d'Educació i superar el desconeixement, afavorint la confiança vers les persones que coneixen la vida de la UVic. Un altre punt destacat del discurs va ser la reclamació de poder decidir en els processos que afecten a la Universitat per tal de garantir un bon govern de la UVic, malgrat algunes incomprensions existents durants aquests últims mesos.

L'ambient de nervis que s'havia pogut entreveure a l'inici de l'acte, es va poder definir en acabar-lo. Alguns càrrecs destacats de la Facultat d'Educació van mostrar públicament el seu malestar vers la gestió de la institució, fent conèixer a tots els assitents, gran part estudiants, la seva preocupació.

Els i les estudiants necessitem que es solucioni aquest malestar que viu la docència, perquè així serà com podran desenvolupar la seva tasca docent amb qualitat, repercutint directament amb la comunitat d'estudiants. Necessitem que la FUB escolti les seves i les nostres necessitats i que doni una resposta ajustada a aquestes. Necessitem que la comunitat universitària torni a ser escoltada, no només en veu, sinó també en vot. Vivim i som universitat!

La FUB garanteix la viabilitat d’Eumo Editorial

Font: Osona.com (La FUB garanteix la viabilitat d’Eumo Editorial)

El futur de l’empresa, vinculada a la UVic, trontolla després de la fallida de la distribuïdora Arc de Berà.

El Patronat de la Fundació Universitària Balmes, reunit ahir en sessió ordinària, va acordar de donar llum verda a l’inici dels tràmits per verificar el Grau de Ciències Empresarials i el grau de Multimèdia, així com també dels cinc nous màsters universitaris: en Finances, en Hospitality Management, en Internacional Management, en Màrqueting i en Recursos Humans.

D’altra banda, en la reunió de la Comissió executiva del Patronat que va tenir lloc just després, es va debatre, entre altres qüestions, la situació i les perspectives de futur d’Eumo Editorial. S’acordà que, per tal de garantir la viabilitat de l’editorial, després que la seva principal distribuïdora fes fallida (Arc de Berà), es buscarien noves estratègies de negoci i no es descarten aliances amb altres empreses editorials.

El rector de la UVic demana a la Generalitat que pagui aviat i si pot ser sense retallar gaire

Font: el 9nou (El rector de la UVic demana a la Generalitat que pagui aviat i si pot ser sense retallar gaire)

El nou rector de la UVic, Jordi Montaña, va aprofitar la seva primera inauguració de curs, aquest dijous, per reclamar a la Generalitat que pagui aviat i, si pot ser, sense aplicar cap retallada al que estipula el contracte programa per a aquest curs. “El contracte programa es va aprovar, però a hores d’ara ni sabem l’import real del que cobrarem ni quan se’ns pagarà”, va recordar davant el director general d’Universitats de la Generalitat, Josep Ribas.

Montaña va explicar que “estem en negociacions” perquè la retallada, si pot ser no s’apliqui, i si hi ha de ser, sigui mínima. També va insistir que “hem d’impulsar la recerca de noves vies de finançament, que no vol dir endeutament bancari”. Els nous projectes, va afegir, “caldrà que tinguin des del principi l’autofinançament garantit”.

En tot l’acte d’inauguració hi va planar l’ombra de la crisi i de la incertesa del paper que li correspon a la UVic en el sistema universitari català. Josep Ribas, com havien fet en anteriors ocasions el conseller Josep Huguet i el comissionat d’Universitats, Joan Majó, va recalcar en més d’una ocasió del seu discurs que la UVic ha de buscar “l’especialització” i, sobretot, la “diferenciació”. Va tornar a combatre l’acumulació de titulacions i la “duplicació, triplicació i quintuplicació” d’oferta universitària. Una apreciació, va matisar, tan vàlida per a la UVic com per a la Universitat de Barcelona.

L’acte va comptar amb la presència, només durant la primera part, de la consellera de Treball, Mar Serna, que va haver de marxar per qüestions d’agenda, i no va assistir als discursos del director general i del rector. Aquests tampoc van ser acompanyats a la taula presidencial per cap representant de l’Ajuntament de Vic. L’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, ni hi era ell ni havia delegat en cap regidor, com va fer el 2008 amb Xavier Solà. És la primera vegada que l’alcalde de Vic se salta l’acte. Tampoc hi era l’anterior rectora, Assumpta Fargas.

El discurs de Ribas va tenir dues parts. Una primera, d’agraïment a la tasca feta per l’anterior equip rectoral i de la tasca feta durant els últims quatre anys. I una de segona, que es va posar més seriós, i adreçant-se al rector va marcar-li la ruta que, segons el govern, hauria de seguir la UVic per trobar el seu encaix en el sistema universitari català i, en conseqüència, europeu.

“Per la forma i el fons, ja veig el panorama que tenim al davant, però ens en sortirem”, va dir Montaña, recollint les paraules de Ribas. “El moment econòmic no convida a grans alegries, i veig uns núvols enormes, no només en el sentit econòmic”, va matisar, just abans de definir les línies mestra que haurà de seguir la UVic a partir d’ara.

David Serrat, rector entre 2002 i 2006, va rebre a l’acte d’aquest dijous la Medalla Institucional de la Universitat de Vic. També va rebre la insígnia de la institució la professora Lluïsa Cotoner, que es jubila. Així mateix es va guardonar els millors alumnes de cada titulació del curs passat. La lliçó inaugural va anar a càrrec de Jordi Solé, professor de l’Escola Politècnica. Guillem i Marta Roma van amenitzar l’acte amb una versió de bandes sonores de pel·lícules.

LA FACULTAT D'EDUCACIÓ ES REIVINDICA

La Facultat d’Educació va reivindicar el seu pes dins de la UVic i va demanar ser escoltada en les decisions de futur que es prenguin. Ho va fer per boca del seu degà, Francesc Codina, en l’acte propi d’obertura del curs, el mateix dijous a la tarda.

En un discurs que fugia del to merament protocol·lari, Francesc Codina va abordar la crisi que ha viscut la UVic els darrers mesos, i va identificar la causa que considera com a origen de la “desavinença” entre el Patronat i la comunitat universitària. I aquesta no és altra que “el desconeixement que té una de les parts de la trajectòria i la realitat de la UVic”.

Codina va demanar que no s’exclogui “com a interlocutors fiables” les persones que contribueixen decisivament “ a la bona marxa de la Universitat”. En concret, va reclamar que puguin participar “de manera efectiva” en la presa de decisions estratègiques. Poc abans, el degà d’Educació havia recordat el pes acadèmic –”i per què no dir-ho, també el nostre pes econòmic”– de la Facultat en el conjunt, amb més de 500 estudiants matriculats de nou aquest curs.

En to positiu però ferm, Francesc Codina va recordar que la majoria d’integrants del Patronat no van viure el procés de gestació i creació de la Universitat, a partir de l’Escola de Mestres. Molts d’ells procedeixen del món de la política local i de l’empresa, activitats que segons Codina “han estat força allunyades del món acadèmic”.

La Facultat d’Educació –que aquest any absorbeix la de Ciències Humanes, Traducció i Documentació– ha estrenat aquest any un nou grau, el de Psicologia, que ha començat amb elevada demanda: en la matrícula de juny ja es van omplir les 55 places que oferia.

Especialització i diferenciació de l’oferta formativa, un dels grans reptes de futur de la Universitat de Vic

Font: UVic (Especialització i diferenciació de l’oferta formativa, un dels grans reptes de futur de la Universitat de Vic)

15.10.10

inauguracioaa.jpgEl rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, i el Director general d’Universitats, Josep Ribas, van coincidir a afirmar que un dels grans reptes de futur que té al davant la Universitat de Vic és l’especialització i la diferenciació de l’oferta formativa. Així ho manifestaren dijous passat durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic, que comptà amb la presència de la Consellera de Treball, Mar Serna.

El rector també va insistir en la potenciació, entre altres coses, de la recerca com a pilar fonamental i indispensable de la Universitat de Vic, i en la necessitat de buscar el seu encaix en el Pla Nacional per a la Recerca i la Innovació.

L’acte d’inauguració de curs, enguany una mica diferent que en edicions passades, va comptar amb tots els elements tradicionals. Després de veure la videomemòria, Jordi Solé i Casals, doctor i professor de l’Escola Politècnica Superior, va pronunciar la lliçó inaugural, “Processing, Traitement, Processament“.

David Serrat, que fou rector de la Universitat de Vic des de 2002 fins a 2006, va rebre la Medalla Insitucional en reconeixement a la seva tasca al capdavant de la institució, sobretot per l’impuls a la redacció del Pla estratègic 2005-2010, la implantació del segon pla de recerca o la signatura del segon contracte-programa, entre altres mèrits. També va rebre la insígnia de la institució la Dra. Lluïsa Cotoner, amb motiu de la seva jubilació.

Guillem i Marta Roma, guitarrista i violoncelista, varen interpretar unes peces musicals de bandes sonores de cinema.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

... i ara volen tancar La Torratxa. Relació amb la Universitat de Vic.


Relació del CSA La Torratxa amb la Universitat de Vic

En aquest post es vol reflectir les relacions que LaTorratxa manté amb la Universitat de Vic, entenent aquest òrgan no únicament des d’una perspectiva sistemàtica i formal (estructura organitzativa), sinó també des d’una interacció col·loquial i informal (estudiants, grups esportius,...). Per aquest motiu es pretén fer una breu introducció dels canvis que la universitat ha produït a la ciutat i com la Torratxa s’ha vinculat a aquests, procurant donar suport a necessitats que n’han sorgit.

És a partir de l’any 1984, quan l’antiga Escola Universitària Balmes de Formació del Professorat pren reconeixement públic i la Fundació Universitària «Balmes», creada per l'Ajuntament de Vic i l'Escola Universitària de Mestres prenen la titularitat del centre. Al cap de tretze anys l’Escola unifica titulacions i es consolida la Universitat de Vic.

Des de 1997, Vic s’ha configurat com a ciutat de caràcter universitari. La instauració de la UVic a la ciutat ha produït un conjunt de canvis a la ciutat tant a nivell econòmic com social. Ambdós canvis venen condicionats per l’augment de persones que transcorren a la ciutat, més de 5.000 són estudiants. Pel què fa al nivell econòmic, la universitat ha permès augmentar l’activitat econòmica de les empreses vigatanes, com també de les rodalies. El lloguer d’habitatges i el consum en establiments comercials són els indicadors més potents quan n’ha augmentat l’activitat.

L’adveniment de la Universitat de Vic també ha desenvolupat un conjunt de canvis socials deguts a l’augment de població a la ciutat durant el curs escolar, sobretot d’estudiants. Ser estudiant de la universitat no únicament implica formar-se i aprendre sobre un àmbit professional, sinó que també es viu, per molts joves, com la primera forma d’independència a la llar familiar, una ocasió de crear nous vincles socials i la primera oportunitat de crear una vida pròpia. Vist això, la ciutat ha d’atendre aquestes necessitats de formació professional, desenvolupament personal i social.

En aquest punt és quan es revelen les funcions de La Torratxa, encarades a atendre les necessitats de joves estudiants universitaris que arriben a la ciutat i tanmateix contribueixen a donar un caràcter universitari al centre. Durant la trajectòria de La Torratxa, aquesta ha cedit espais de diàleg i de creació, permetent que estudiants puguin desenvolupar les seves activitats en espais de formació externs a l’espai físic de la universitat. Les activitats que s’hi han portat a terme fins el moment són diverses i per aquest motiu a continuació es procura fer una correlació de les activitats que han ajudat a fer La Torratxa més universitària i a la comunitat d’estudiants més Torratxa.

Recolzament a assignatures de la Facultat d’Educació de la UVic: durant dos cursos s’ha cedit l’espai polivalent per a poder portar-hi a terme sessions de l’assignatura “Festes i oci a l’escola”. En les dues ocasions s’ha cedit l’espai per a què els estudiants poguessin portar a terme una petita celebració que prèviament havien organitzat a les aules de la universitat. L’objectiu de les sessions consistia en descobrir i aprendre com s’organitza d’una forma fictícia una festa a l’àmbit escolar.

Punt de referència per l’elaboració de treballs acadèmics: La Torratxa en diverses ocasions ha estat un espai d’interès per a la realització de treballs acadèmics d’alguns grups d’estudiants. Sobretot s’ha contemplat des de la vessant de l’Educació Social, pel tarannà social que caracteritza el centre, com també des de la vessant de la Comunicació Audiovisual amb el resultat de diversos reportatges dedicats al centre.

Aixopluc de la Festa Major de la UVic: el final de Festa Major de la Universitat de Vic es va portar a terme als espais de La Torratxa. Tanmateix, durant el curs passat, 2009/10, es va realitzar la segona Festa Major de la UVic, organitzada per estudiants de la universitat amb col·laboració amb altres institucions. Les condicions meteorològiques no van permetre que la festivitat es portés a terme al Sucre com prèviament estava definit, per aquest motiu es va traslladar la infraestructura a les instal·lacions de La Torratxa on es va poder fer la cloenda de la festa.

Zona d’estudi: en diverses ocasions La Torratxa ha obert les seves portes per oferir un espai a la comunitat d’estudiants per poder estudiar en setmanes properes als exàmens, sota el títol “No pararem fins que s’acabi el temari!!”. L’objectiu ha estat oferir un ambient d’estudi alternatiu quan les altres possibilitats, com les biblioteques de la mateixa universitat o les municipals, han estat tancades.

Espai de reunió i organització del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la UVic:des dels inicis de La Torratxa la SEPC ha fet ús de les instal·lacions per guardar material, reunir-se i portar a terme la seva activitat. Tanmateix, des de La Torratxa s’ha fet ressò de les seves campanyes, la més destacada ha estat la “Sí a la paralització del procés de Bolonya a la UVic”.

Autoaprenentatge de teatre: el primer any d’obertura del centre va rebre a un grup d’estudiants de la Universitat de Vic interessats en el món del teatre. Aquests van utilitzar els espais de La Torratxa per a realitzar sessions d’autoaprenentatge de teatre, aquest concepte parteix de l’idea que ells mateixos són professors i alumnes, s’organitzaven de manera que per parelles organitzaven la sessió per mostrar-la a la resta d’estudiants, la resta de dies s’intercanviaven els rols, ells mateixos creaven allò que volien aprendre.

Tercer temps Torneig Intrauniversitari de rugbi a 7, La Bóta Cup: l’equip de rugbi Garrins i Garrines de la UVic va néixer fa uns sis anys amb la intenció d’introduir la filosofia de l’esport del rugbi entre els diferents estudiants de la Universitat de Vic. El segon any de l’obertura de La Torratxa, van utilitzar les instal·lacions del centre per poder realitzar part del tercer temps i poder acollir els equips forans i de la mateixa universitat, podent compartir la seva filosofia i cultura.

Recolzament a la Cooperació Educativa amb Guatemala: la Cooperació Educativa amb Guatemala és un programa que ofereix la Universitat de Vic per a què estudiants de la Facultat d’Educació en el seu últim curs, puguin realitzar les pràctiques en comunitats rurals de Guatemala. A part de conèixer la realitat del país i de les comunitats rurals, acompanyar i col·laborar en les accions socioeducatives de les comunitats, els estudiants també aconsegueixen material pedagògic, roba i fan aportacions econòmiques per al lloc de destí. Durant la tardor del 2008 i la del 2009, els estudiants que col·laboren amb aquest programa han fet ús de les instal·lacions de La Torratxa per fer recull i tria de material necessari, com també han realitzat dues festivitats per fer recollida d’incentius econòmics per tal de poder portar a terme els seus projectes de cooperació educativa o ajudar econòmicament a les associacions que els acullen.

Seguiment del procés d’elecció del rector de la UVic: un nombre destacat de membres de La Torratxa són també estudiants de la Universitat de Vic, fet que fa que no només es vinculi la UVic en l’àmbit d’estudis, sinó també a nivell de ciutat. Davant de l’escassa informació que els estudiants rebien sobre la situació de forma aliena va sorgir, per part seva,la creació d’un blog: “Què està passant a la UVic?”. Aquest blog té una intenció informativa, on es pretén aglutinar tota la informació referent al procés d'elecció de la candidatura a rectorat de la Universitat de Vic, com també fer-ne un seguiment. Per fer-ho, es concentren diferents articles i notes informatives que giren entorn a aquesta temàtica, com també es fa una comparativa entre aquestes. L’objectiu és ajudar a crear un pensament crític entorn el què succeeix a la UVic.


Després de la lectura d'aquesta relació Torratxa-UVic, és convenient llegir el manifest dels membres de La Torratxa sobre el tancament inminent.


Ja fa temps que les entitats de Vic sembla que fem nosa a l’Ajuntament. Per una banda parlen de participació ciutadana i de fomentar l’associacionisme, però per una altra banda ens estan tancant espais per la participació, condicions per desenvolupar les activitats i llocs per autogestionar-nos econòmicament.

En els últims mesos hem vist com, per posar alguns exemples, després de molts anys s’han fet fora les entitats de la zona de bars de MMVV. L’excusa donada pel socialista Josep Burgaya era que “les entitats suposen una competència deslleial pels bars ja que no paguen impostos”. També s’han eliminat actes de festa major organitzats per entitats com Les Nits del Lloro, s’ha reduït considerablement el suport econòmic i material per la Festa Major Jove, o no es promou una comissió de festes amb les entitats. Les associacions de veïns també estan descontentes amb la rebaixa de les subvencions per organitzar les festes del barri, ja que els diners només serveixen per pagar al mateix Ajuntament un punt de llum i el muntatge d’un entarimat.

Aquesta política que fomenta la participació ara ens ha tocat al CSA La Torratxa. I és que ens ha arribat una notificació de l’Ajuntament en què en el termini de dos mesos es procedirà a tancar l’espai. L’excusa és que no tenim una llicència d’activitats, la qual la proporciona el mateix Ajuntament. Els requisits necessaris per a la llicència són impossibles de complir per a una entitat sense ànim de lucre, i l’Ajuntament ho sap. De fet, mai s’havia demanat la llicència als qui abans havien ocupat l’edifici. Per què se’ns demana ara a nosaltres? Tots els locals municipals compleixen amb els requisits de la llicència, o això és una decisió política?

La Torratxa omple un buit que les institucions mai han sigut capaces de donar ni als joves, ni a les entitats. La Torratxa ha servit a desenes d’associacions i a més de 600 socis per desenvolupar-hi centenars d’activitats; exposicions, xerrades, cicles de cinema, classes gratuïtes d’anglès, italià o català, així com també d’història de Catalunya o de Photoshop i jornades de formació diversa. A La Torratxa hi ha nascut una cooperativa de consum ecològic, s’hi ha fet concerts amb grups de la comarca, ha sigut l’embrió de la Festa Major Jove, ha servit com a local d’assaig de grups amateurs de teatre, hi ha un servei de internet, una biblioteca i un rocòdrom. I a canvi de tot això, l’únic que rebem del govern de la ciutat és una trista notificació a la bústia per tancar-nos el local. Que no teniu vergonya? Per què ara de sobte decidiu que ens voleu fer fora? Perquè no heu vingut a parlar amb nosaltres? Per què sabent que el local en qüestió (antic local dels sagals d’Osona) no complia amb la llicència d’activitats des de sempre, ara ens doneu sols dos mesos de marge per presentar-la? Per què no es demana la llicència d’activitats a tots els locals de la ciutat on es fan actes públics? Per què ara que es comencen a olorar les eleccions municipals? És una qüestió de queixes veïnals per el soroll d’algun concert acústic fet a la Torratxa aquest estiu, els quals sempre van complir un estricte horari de tancament puntual (mai més tard de mitjanit)? O potser eren perquè durant la festa major de la ciutat s’havia organitzat un vall de festa major? Senyors de l’ajuntament, que potser us fem nosa? voleu una ciutadania activa? O us facilitaria més la feina una ciutadania passiva?

La Torratxa és un servei, no es pot tancar!!!

dijous, 7 d’octubre del 2010

Vila d'Abadal reconeix que va estar a punt de deixar el càrrec d'alcalde durant la crisi pel canvi de rector de la UVic

Font: el 9nou (Vila d'Abadal reconeix que va estar a punt de deixar el càrrec d'alcalde durant la crisi pel canvi de rector de la UVic)

La crisi a la UVic pel canvi de rector va fer que Josep M. Vila d'Abadal es plantegés si tirar o no la tovallola. L'alcalde de Vic ho va admetre al programa ‘Angle obert' d’El 9 TV, on també va anunciar que nomenarà un regidor en cap quan sigui diputat al Parlament.
La inauguració de les obres de reforma del barri del Remei fa 15 dies ha estat un dels millors moments de la legislatura per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal mentre que la crisi a la Universitat de Vic pel canvi de rector ha estat un dels pitjors. Tant és així, que Vila d'Abadal va assegurar al programa 'Angle Obert' que durant aquells dies de principis de juliol es va plantejar deixar el càrrec.

Tot i així, Vila d'Abadal va assegurar que tornaria a fer les coses tal i com les va fer i que només espera que el canvi de rector doni els fruits esperats.

Un cop superada la crisi institucional, però, l'alcalde de Vic segueix mirant endavant on el futur més immediat el col·loca al Parlament. En aquest sentit, Vila d'Abadal ja té clar com compaginarà la tasca d'alcalde amb la de diputat: nomenarà un regidor en cap a l'Ajuntament de Vic.

En relació a aquesta nova oportunitat al Parlament, Vila d'Abadal també va dir ahir que l'il·lusiona el fet de treballar per el país i que li agradaria veure'l independent d'Espanya tot i que amb alguns lligams, com el Rei o les forces armades, que es podrien compartir. Vila d'Abadal va concloure que si Catalunya no aconsegueix la independència en algunes qüestions anirà a menys.