divendres, 12 de novembre del 2010

Primer Ple de delegats i delegades de la Facultat d'Educació


Ahir, dijous 11 de novembre de 2010 a dos quarts de 7 de la tarda es va portar a terme el primer Ple de delegats i delegades de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic del curs 2010-11.

El Ple va començar amb la presentació de totes les persones assistents. Seguidament es va fer el nomenament oficial dels delegats i delegades de cada curs.

A continuació es van fer els nomenaments de càrrecs, on es van definir els alumnes participants al Claustre de la Facultat d’Educació (un delegat de cada carrera, diferenciant entre pla antic i graus) i al Claustre de la Universitat; a la vegada també es va informar de la propera comunicació per part del Consell d’Estudiants de la mateixa Universitat.

El Ple va prosseguir amb la presentació de funcions i activitats: lectura del document no oficial sobre els drets i deures de la delegació, l’eina de comunicació del “Grup de Treball” dins el campus virtual, el bloc “Parlem de...” i suport a les activitats a nivell d’infraestructures i pressupost. En el punt de l’ordre del dia del bloc “Parlem de...” és quan per part de l’alumnat es va mostrar un neguit davant la desconeixença que té aquest entorn el procés d’elecció del nou rector. Es va comunicar el disgust de la manca d’informació que pateix l’alumnat, quan aquest es presenta com a protagonista de la formació de la Universitat. Tanmateix es va comentar que segurament el 70% dels assistents al Ple desconeixien tot el procés d’elecció del rector, iniciat des del juliol d’aquest estiu passat. L’alumnat claustral del curs passat i present al Ple també es va mostrar molest a causa de la precipitació de com es va comunicar l’acte, com també va assenyalar els inconvenients que comporta realitzar-ho a mitjans de juliol, quan els i les estudiants ja han finalitzat exàmens i ja no transcorren per la universitat. Després d’aquesta exposició es va comentar la possibilitat de crear un bloc lliure, és a dir, que no hi hagi un procés de moderació per part de la universitat, com també la possibilitat d’aprofitar el ja existent “Parlem de...”, pertinent a la mateixa UVic.

Per acabar el Ple es van presentar les dates de previsió d’exàmens de l’antic pla d’estudis.


Enllaç bloc "Parlem de...": http://parlemde.uvic.cat/

La Comissió Executiva del Patronat dóna el vistiplau a Jordi Codina per ser el nou gerent

Font: UVic (La Comissió Executiva del Patronat dóna el vistiplau a Jordi Codina per ser el nou gerent)

La Comissió Executiva del Patronat de la Fundació Universitària Balmes, reunida ahir, va donar llum verda al nomenament de Jordi Codina com a nou gerent de la Universitat de Vic. L’acord, però, no es farà efectiu fins al dia 16 de desembre, quan es reuneixi el Patronat de la FUB. Jordi Codina s’anirà incorporant progressivament a la seva nova responsabilitat a partir del dia 1 de desembre.

Un metge dedicat a la gestió

Jordi Codina és nascut a Barcelona. Tot i ser llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, ha exercit bona part de la seva carrera professional en l’àmbit de la gestió hospitalària al capdavant d’institucions com L’Aliança, el Parc Taulí de Sabadell i el Grup Hospitalari Quirón, entre altres, d’on va ser gerent des de 2003 a 2006. Actualment és professor col·laborador d’Esade.

divendres, 29 d’octubre del 2010

El Claustre de la UVic escull els seus nous representants al Patronat de la FUB

Font: UVic (El Claustre de la UVic escull els seus nous representants al Patronat de la FUB)

28 d'octubre del 2010

Avui ha tingut lloc a la Universitat de Vic la reunió ordinària del Claustre en què el Rector ha presentat les línies estratègiques de futur per a aquest curs. En l’ordre del dia també hi figurava l’elecció dels nous representats del Claustre al Patronat de la FUB. S’hi presentaven els doctors Manuel Llanas, que repeteix mandat, Joan Carles Martori i Joan Soler, que han sortit elegits per una àmplia majoria.

Jordi Montaña ha assenyalat en el seu parlament les orientacions principals de l’acció de govern per al proper curs. Entre aquestes destaquen la planificació de l’activitat per centres i serveis i la planificació estratègica per als propers anys. Sobre el Pla, ha dit que serà participatiu i que vol que en resulti “un pla de la UVic i no només per a la UVic”.

També ha insistit en la necessitat de potenciar la recerca i la transferència de coneixement, la relació amb l’entorn, de continuar el seguiment de la qualitat dels nous ensenyaments i donar un fort impuls a la internacionalització.

Pel que fa als aspectes econòmics, ha presentat les xifres del pressupost actual, que és un pressupost equilibrat. Ha advertit, però, que amb la congelació de prop del 20% del contracte-programa, causada per les mesures anticrisi de la Generalitat de Catalunya, la UVic haurà de replantejar alguns dels projectes de futur previstos per evitar tancar el curs amb un resultat econòmic negatiu.

Els nous representants de la comunitat universitària

Pel que fa als nous representants de la comunitat universitària Balmes, Manuel Llanas, és doctor en Filologia catalana i professor de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació; Joan Carles Martori és doctor en Economia i professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació; i Joan Soler és doctor en Pedagogia i professor de la Facultat d’Educació.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Artur Mas: el finançament de la UVic dependrà de la caixa

Font: Osona.com (El finançament de la UVic dependrà de la caixa)

El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va visitar la comarca d’Osona ahir dimarts, dia 26 d'octubre de 2010 i al migdia va ser entrevistat a la redacció d'Osona.com. Un dels temes tractats va ser la Universitat de Vic.

El finançament de la UVic dependrà de la caixa.

Preguntat sobre la possibilitat d’assegurar el finançament de la Universitat de Vic (UVic) en la propera legislatura, Mas no s’ha volgut mullar massa. “Dependrà dels terminis que ens posem. Hem de tenir clar que les finances de la Generalitat en el primer i segon any estaran hipotecades, tant per la crisi com la mala gestió del tripartit”, ha advertit. “Però nosaltres creiem en el model de la UVic i farem tot el possible per ajudar-lo”, ha matisat.

En un context més general, però, ha alertat que calia fer les gestions necessàries perquè els diners que es destinen a les universitats obtinguin els resultats adequats i millorin “l’eficiència” dels centres.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

L'Ofensiva de la Universitat

Font: ATLÀNTIDA. Dietari de Ricard Torrents (L'OFENSIVA DE LA UNIVERSITAT)

Les Universitats s'estan acomodant a viure a la defensiva. Són tants els fronts oberts
d'on els arriben crítiques i desqualificacions, que es van replegant en elles mateixes i
perden els reflexos de rèplica. Una hora toca el rebre als alumnes, que els diuen
privilegiats i desmotivats, no competitius i buscabregues. Una altra hora reben els
professors, sobretot si són funcionaris, perquè gaudeixen de places vitalícies, tenen més
vacances que jornades laborals i no rendeixen comptes. Després són els rectors i
gerents, acusats d administrar universitats públiques amb dèficits milionaris i escassa
competitivitat. O els ministres i consellers, que gasten més en promeses incomplertes
que no en pressupost.

Aquestes generalitzacions inadmissibles, alimentades pels mitjans, s'han
incrustat en l'opinió pública i sembla com si la mateixa universitat hagués interioritzat
el descrèdit. En efecte, les crítiques no solament li vénen de fora, sinó que els mateixos
universitaris carreguen contra la universitat. Les reformes derivades del Pla de Bolonya
han creat una multitud de descontents, resignats, agres, que generen estats d'ànim
insolidaris, rancuniosos. Uns pocs ho denuncien sense amagar-se'n, com si la
Universitat fos el seu enemic. D'altres ho fan contant episodis denigrants, afegint-hi que
no acceptaran en públic que ho hagin dit. La majoria assumeix en silenci la mala premsa
interna i externa, com un càstig fatal.

Ara hi ha dos focs oberts oposats. A l'un les Universitats són atacades des de
plantejaments de mercat, de rendibilitat. No són eficients, el seu compte de resultats és
negatiu, no tenen esperit emprenedor, viuen de l'endogàmia i dels impostos, els
professors no són productius, les universitats catalanes figuren a la cua dels rànquings
de les universitats del món, de fet la majoria haurien de tancar. Des de l'altre foc les
Universitats són atacades perquè cedeixen al mercantilisme, a la pressió de
l'«emprenedoritis», abandonen la defensa de l'autonomia, accepten la intromissió de
poders externs en els òrgans de govern. En una paraula, deixen de ser universitats i es
converteixen en Escoles de Negocis.

Si em pregunten avui quin és el mal pitjor de la Universitat de les nostres
latituds, responc que és la seva resignació, el seu replegament, la seva pusil·lanimitat.
Davant la crisi econòmica i la crisi de valors sembla assumir el paper de comparsa:
callar i esperar que li diguin què ha de fer, com i quan ho ha de fer. És el paper de qui
ha perdut la confiança en si mateix. No és pèrdua, sinó renúncia a l'autonomia, base que
aguanta les universitats d ençà que existeixen com a universitats.

Cada vegada que es publica una classificació de les millors universitats del món
sembla com si les nostres, mal situades, rebessin una bufetada a la galta urbi et orbe.
Llavors paren l'altra galta per rebre les bufetades de proximitat, que fan més mal,
mentre les maniobres d'interpretació rebaixen el valor del rànquing. Resulta, però, que
els climes hipercrítics o obertament hostils han generat en el si de les Universitats
mecanismes de defensa o d inhibició que les blinden, el contrari del que es proposen les
crítiques.

Les Universitats han de reaccionar com a universitats. S'han de fer sentir. Han
de passar de la resistència a l'ofensiva. Han de guanyar-se més complicitats, abandonar
la cultura de la queixa, el sentiment d'incomprensió i recuperar l'autoritat crítica que els
correspon en uns moments especialment difícils. Les universitats ha de guanyar-se els
qui gesticulen amb una mà a favor de la recerca, la formació de professionals, la
competitivitat i l'excel·lència. mentre amb l'altra desautoritzen les Universitats perquè
no saben autogovernar-se ni administrar-se. Hi ha dos camins. La crisi és justament el
punt on els camins es separen. El bo per a la Universitat no és sinó el que passa per ella
mateixa, en tant que universitat.

Per això si em pregunten quina és la millor oportunitat actual de la Universitat
en general i de la de Vic en particular, responc que és la crisi, perquè la Universitat en
general i la de Vic en particular s'han distingit al llarg de la història per la seva capacitat
de superar les crisis.

Reunió claustral

El proper dijous 28 d'octubre a les 4 de la tarda es portarà a terme el Claustre a l'Aula Magna de la Universitat de Vic.

La UVic signa un conveni per fer classes de periodisme a la redacció de “VilaWeb”

Font: UVic (La UVic signa un conveni per fer classes de periodisme a la redacció de “VilaWeb”)

El rector de la Universitat de Vic, Dr. Jordi Montaña, i el director del diari digital VilaWeb, Vicent Partal, han signat avui un conveni de col·laboració que significa un pas endavant en la innovació docent dels estudis de Periodisme. L’acord permet innovar en la docència acostant la Universitat a l’empresa.

Fruit d’aquest acord, que ja s’ha començat a aplicar en forma de prova pilot, la redacció de VilaWeb acull al llarg d’aquest primer quadrimestre acadèmic algunes classes de la Llicenciatura de Periodisme.

Seguint l’experiència d’algunes universitats nord-americanes de traslladar l’aula a l’empresa, el conveni permet que els estudiants aprenguin des de dins de la redacció d’un mitjà de comunicació a partir de les indicacions de periodistes professionals. Fins ara, els estudiants només tenien l’oportunitat de tenir un ensenyament pràctic fora la Universitat a través de les pràctiques, però no fent classes grupals en les quals cada alumne disposa de la seva taula de treball.

El projecte, iniciat aquest any amb el nom d’Aula de Periodisme Digital, es fa en coordinació amb el professor de la UVic Jordi Serrat. Els estudiants de 4rt de Periodisme es divideixen en grups d’uns 15 alumnes i cada setmana un dels grups es trasllada a VilaWeb on rep una classe de 4 hores de durada. Una sessió normal de l’Aula de Periodisme Digital consta de tres parts: una de teòrica, una dedicada a l’elaboració pràctica d’un reportatge, i finalment una part per conèixer les rutines i els models de treball de la redacció.

Dins dels continguts que s’imparteixen en el curs, els estudiants aprenen els canvis que provoca internet en el treball dels periodistes, el funcionament de la xarxa i la cerca d’informació, a més de conèixer el sistema de publicació del diari VilaWeb i la dinàmica de Vilaweb televisió, entre d’altres temes.